On hi posem la IA i on no: l'alta de taula.ai per dins

Quan un restaurant es dona d'alta a taula.ai, en un parell de minuts té la web publicada i integrada amb les reserves. Amb l'enllaç a Google, en menys de cinc minuts li'n poden arribar des de Google. La IA hi fa dues feines: llegir la carta i escriure els textos de la web. I hi ha coses que no li deixem decidir mai, com un preu.

El vídeo és l'alta d'un restaurant de prova, amb les pantalles reals del panell. El temps és real; les esperes de la IA, simulades amb els temps de producció.

L'arquitectura, d'un cop d'ull

El backend és a AWS, a París, i el panell hi parla per una sola API, AppSync. Cada feina és una funció Lambda: un tros de codi que només corre quan algú el crida. La IA és Claude, via Amazon Bedrock, i les crides només van a regions de la Unió Europea. El diagrama interactiu es pot recórrer pas a pas.

Pas 1: les dades surten de Google, no de la IA

El restaurant escriu el nom i el poble. Una funció consulta Google Places i en porta el nom, l'adreça, el telèfon i els horaris. Els horaris es tornen torns de reserva amb una regla fixa: abans de les cinc és dinar, i després, sopar. El restaurant ho repassa, corregeix el que calgui i ho confirma: el que es desa és el que ell dona per bo.

Aquí no hi ha cap model. Si una dada ja existeix en una font fiable, no la fem endevinar.

I per què les dades no surten d'OpenStreetMap, el mapa obert fet per voluntaris? Ho he mirat: hi ha uns 19.000 restaurants, bars i cafès de Catalunya, més o menys la meitat dels que existeixen.

Dels que hi surten, només el 17 % hi té l'horari. I set de cada deu d'aquests horaris es van escriure fa més de dos anys. Per no haver d'endevinar una dada, primer hi ha de ser, i al dia.

Afegit el 5 d'octubre de 2026.

Pas 2: la carta, on la IA fa més feina

La carta puja en PDF o en foto directament a S3, amb un enllaç signat que caduca en cinc minuts. Així no passa pel servidor. Llavors una funció la dona a Claude Haiku 4.5 amb una condició: ha de respondre omplint un formulari fix, amb seccions, plats, descripcions i preus. No pot contestar amb text lliure.

El que en surt és un esborrany. El restaurant el veu, corregeix el que calgui i repassa els preus abans de desar-lo.

Si després vol la carta en altres idiomes, la traducció té una regla que m'agrada molt. El formulari de la traducció no té cap camp de preu: els preus els torna a copiar el codi de l'original, plat per plat. Un model que tradueix no té manera de convertir un 14,50 en un 15.

Pas 3: la web, escrita per la IA i muntada pel codi

Per a la web, Claude Sonnet 4.6 rep les dades que el restaurant ha confirmat, les seccions de la carta, les fotos i, si n'hi ha, el text de la web antiga. De Google no li arriba res. Escriu la presentació en català i en castellà i proposa els colors i la lletra.

Després, un validador ho repassa. Rebutja els superlatius, les frases fetes i les afirmacions que no surten de les dades. Si enlloc no diu «casolana» o «km 0», a la web no hi pot sortir. Si falla, torna a provar amb la llista d'errors.

La maqueta, el formulari de reserves i la publicació són codi. La web és HTML estàtic a S3, servit per CloudFront a elteunom.taula.ai. El restaurant la revisa, hi posa les dades legals i la publica. La IA també té fre: un límit de regeneracions per web i un topall diari.

L'últim pas: l'enllaç a Google

La web publicada ja ve integrada amb taula.ai: el formulari de reserves reserva contra la disponibilitat real i cada reserva entra al panell del restaurant en directe. Queda un pas, a mà. El panell dona l'enllaç de reserves, taula.ai/r/elteunom, i el restaurant l'enganxa al camp de reserves del seu perfil de Google Business.

No és cap integració amb Google, és un enllaç. N'hi ha prou perquè qui el troba a Google pugui reservar. De la cerca a les reserves des de Google, menys de cinc minuts.

Les regles, per si les voleu fer servir

• Si la dada ja existeix, no la facis endevinar. Primer la font fiable.
• La IA omple un formulari. El codi en valida cada camp.
• Els números els mana el codi o una persona. El model no decideix cap preu.
• Tot és un esborrany fins que algú l'aprova. La IA proposa; decideix el restaurant.

I a la teva empresa?

Canvia la carta per un albarà, una comanda o una factura en PDF. Si algú de l'equip ho tecleja cada dia, el problema és el mateix. La solució, també: la IA ho llegeix, el codi vigila els números i una persona ho aprova.

A SANFELIU fem software a mida per a empreses, amb la IA a dins i amb aquestes regles. taula.ai és el nostre laboratori.

Si teniu una feina així, en quinze minuts us dic per on començaria.