El correu l'havia escrit una IA: l'entrevista d'un estudi universitari, resposta a resposta

Aquesta setmana m'ha entrevistat una investigadora d'una universitat italiana. Estudia com decidim els qui muntem empreses quan no hi ha res segur. Abans de la primera pregunta m'ha dit una cosa que no m'esperava: «El correu que vas rebre no el vaig escriure jo.»

L'havia escrit i enviat una IA. Ella li va demanar una llista curta de startups i de fundadors, i la IA va fer la resta: va buscar, va redactar el correu i el va enviar. Creu que el meu nom va sortir d'un directori de startups, però no n'està segura.

Jo vaig contestar a una persona. Qui m'havia triat era un programa.

El vídeo són els millors moments de l'entrevista, en un minut i mig. És en anglès, amb subtítols en català.

Qui et busca pot ser una IA

No és el primer cop que em passa una cosa semblant. Al setembre, un propietari d'un pis turístic em va trobar preguntant a ChatGPT, i ho vaig explicar aquí.

Ara el pas és un altre: una IA que busca empreses per encàrrec d'algú i els escriu tota sola. La conclusió, però, és la mateixa. La IA només hi posa el que troba escrit: què fas, per a qui i com es parla amb tu. Si la teva web no ho diu clar, no surts a la llista. I no te n'assabentes mai.

La decisió: de qualsevol negoci a només restaurants

L'entrevista demanava una decisió important, presa sense tenir-ho tot clar. Vaig triar la de taula.ai. Va néixer com un sistema de reserves per a qualsevol negoci: una perruqueria, un restaurant, el que fos. El vaig deixar només per a restaurants.

Per què? Un producte per a tothom m'obligava a estudiar cada mena de negoci i a fer-ne un d'unificat. Vaig pensar que seria menys útil que un producte fet per a un sol tipus d'empresa.

Abans de decidir ho vaig mirar amb dades. La IA em va fer una llista d'uns 300 restaurants de la meva zona. Va mirar la fitxa de Google de cadascun: si tenia web i si tenia sistema de reserves. Molts no tenien ni una cosa ni l'altra. I això en un mercat on ja hi ha molts programes que fan el mateix.

Com es decideix quan ets un de sol

La investigadora volia saber si el meu procés de decisió era estructurat, informal o flexible. Porto una empresa d'una sola persona, i això ho canvia tot: no arrossego la inèrcia de ningú. Si una decisió surt malament, la puc arreglar de pressa.

Les decisions grosses surten del que em diuen els clients, del que veig jo i de com va el mercat. I de les eines d'IA noves, que em deixen provar un camí diferent sense començar de zero.

També em va preguntar com em vaig sentir. Més clar. Vaig treure soroll: un sol tipus de client i un sol producte. Va ser una decisió fàcil de prendre.

La IA: assistent, consultora o algú que treballa per a mi?

M'ho va preguntar així, i la resposta és una barreja de tot. Estic segur que avui no podria portar el negoci sense IA.

També li vaig dir una cosa que al sector no agrada sentir: això és perillós per a la indústria del software. Un producte com taula.ai, sense IA, no s'hauria fet en un o dos mesos.

Per a qui porta una empresa, jo crec que la mateixa frase és una bona notícia. Si fer software costa menys temps, ja no cal un projecte de mesos per provar una idea. Es pot fer una peça petita que resol un problema concret, veure si funciona i decidir després.

Què me n'emporto

Tres coses, per si et serveixen.

Qui et busca pot ser una IA. Mira què hi ha escrit de la teva empresa, perquè és l'únic que llegirà.

Un producte per a un sol tipus de client es decideix millor. I es fa millor que un producte per a tothom.

Una decisió que es pot desfer de pressa no demana tenir-ho tot clar. Demana provar-la.

Això és el que fem a SANFELIU: software a mida per a empreses, en peces petites que resolen un problema concret. Si en tens un al cap, parlem-ne quinze minuts.